L'empresonament d'Otamendi i altres directius del diari euscar Egunkaria va suposar un dels escàndols més importants del Govern Aznar contra la llibertat d'expressió i contra el poble basc. Martxelo Otamendi ha arribat a Catalunya juntament amb altres directius per tal de difondre la història d'aquest cas que ha tacat la democràcia espanyola. Aquest 22 d'abril Otamendi ha parlat amb Transversal Web per fer conèixer als graciencs i gracienques la seva història i la del seu diari.

- Despres de tots els fets que li han passat, a un, li canvia la vida?
- No, si fos que haguessim sapigut que ara que sucesos, una altre cosa és si algú ha caigut de la figuera, però cap dels que vam estar involucrats a la operació policial, cap dels que vam ser victimes d'aquest atropellament judicial ens hem despertat per aquells fets. Tothom sap el que estar succeïnt a Euskal Herria els últims 30, 40, vaja 80 anys o qualsevol limit que li vulguis posar , però no no ens canvia molt la vida en tot cas en complica una mica la vida sobretot amb el panorama judicial que tenim , podem acabar a la preso per haver publicat un diari escrit amb euscar i això si que ens canvia la vida i ens la marca. I no podem deixar que ens la marqui completament perquè ens restaria forces per a continuar fent la nostra feina que és oferir productes als bascos amb basc.

- I quina és la vostra situació judicial, us han donat data per el judici?
- No encara no, perquè el jutge encara no ha acabat la instrucció, tot i que, pel que sembla esta apunt d'acabar la seva investigació , després passarà a fiscalia i després a "sala", per tant, calculem que el entre primavera i tardor del 2006 .

- A causa del procés que ha patit l'Egunkaria i amb el resorgir del Berria, ha fet conscienciar la societat basca?
- Jo crec que sí, les conseqüències del tancament del diari ha fet que el Berria (el nou diari) vengui més. El Berria ara ven 20.000 exemplars i Egunkaria en venia 15.000, al mateix passa amb el tema de publicitat. També és cert que el Berria és millor que l'Egunkaria, ja que el nou diari té més profunditat i més referencialitat, aquesta és la part positiva . Però és clar arriba aquesta situació a traves de rebre pals, és mètode poc recomanable.

- Però s'ha pogut transmetre el que ha suposat el tancament del diari?
- El tancament del diari va suposar un escàndol en la societat basca, perquè els bascos i les basques sa ben que nosaltres no som d'ETA , saben que els nostre únic delicte ha sigut publicar un diari amb euscar i procurar-ho fer-ho cada dia millor. I que la resposta de l'estat sigui un atac, tancant el diari agafar els seus directius deternir-los i fins i tot, empresonar en alguns dels casos.
Per tant la gent se'n adona fins a on podia arribar la capacitat de reprimir del govern del partit popular i la obstinació per anar en contra a tot allò que sona a cultura basca. Per tant poc a poc la gent "va caient del pi" , tot i que, afortunadament molta gent ja se'n ha adonat des de fa temps.

- La resposta de Catalunya i el fet de que es crees una plataforma en suport, va donar més empenta?
- Si la reposta del país Basc com va ser lògic va ser molt gran, tot i que no tant com ens esperavem, però va ser desbordant però el que ens va deixar al·lucinant va ser la resposta del poble català, dels mitjans de comunicació catalans, les institucions i dels propis ciutadans. De tota aquesta gran onada de solidaritat nosaltres no podem acabar d'agraïr mai, és tant gran la onada i tant limitats els nostres recursos que no acabarem mai, però sempre que podem vindrem aquí farem conferències i estarem amb la gent. Per a nosaltres és un fet molt important que es publiqui el llibre de "plouen mentides" amb català és un gest de solidaritat a més a més del DVD, la presentació de la comissió de seguiment del tancament del diari. Sempre procurem d'estar a l'alçada de les circumstàncies i tenir la capacitat de respondre a la mateixa mesura , és impossible per un part, per l'amistat, per l'ajuda aquest apreci que ens ha donat.

- Que en penses que Fernandez-Diaz hagi volgut prohibir l'acte de la presentació del llibre?
- Hi ha gent que si no surt als mitjans de comunicació dient que el que sigui no existeix i ha de buscar un forat per a sortir, i els és igual dir el que sigui. A més estar el partit popular, estar el Fernandez-Diaz i altres liders del partit popular que qüestions relatives a Egunkaria, al conflicte basc a la resolució del conflicte, als drets dels bascos al dret a decidir dels bascos, estan en un actitud absolutament tancada per tant són els últims resistents , els últims guardians de l'esència del nacionalisme espanyol. A més no se'n adonen que l'últim que fan és fer-nos la campanya, o sigui, a nosaltres ens surt el partit popular dient-nos que avui s'hauria d prohibir l'acte a l'ajuntament, l'únic que provoca és que vingui més gent , de manera que continuint per aquí, així ens fan la campanya.

- Existeix encara aquesta tendencia de barrejar el fet d'escriure i/o llegir amb basc amb sentir-se o no nacionalista?
- S'ha de tenir en compte que al país Basc , un porcentatge molt important, per desgracia del desenvolupament horitzontal de la cultura i de la llengua , de les persones que promouen, que estan treballant , promocionant l'euskara són persones que es mouen dins del camp de la socio-política , de la sociologia nacionalista, és molt difícil trobar liders polítics no nacionalistes que parlin el basc, que el parlin bé i freqüentment. Per tant jo crec que aquest sector de la població ha de fer els deures, aprendre i utilitzar la llengua amb tota normalitat , per a que així, el creixement de la llengua sigui horitzontal i no simplement pertanyi a una sociologia política això a Catalunya és més transversal més horitzontal, aquí un diputat del PP pot parlar català tranquil·lament i ho fa tranquil·lament i ho fa amb la seva família amb la gent del seu partit. Allí estem molt lluny d'això, estem lluny de que s'adopti l'euskera com a llengua propia.

Això tampoc és culpa dels nacionalistes, no és culpa del que els nacionalistes s'hagin "apropiat" de la llengua, com diuen ells. Cap nacionalista els ha prohibit o impedit aprendre o parlar la llengua, per tant, a ells els hi toca fer els deures i utilitza la llengua com una eina de comunicació, no necessariament com un instrument d'identificació de projecte de país.

A ningú li ha dit al Patxi Lopez fa 20 anys que no podia aprendre euskera, ningú ha muntat cap barricada perquè no pogues anar a un centre d'adults per aprendre'n, ell no l'ha volgut aprendre.Dirà els motius que ell vulgui, però que no ens dóni la culpa als que treballem per el desenvolupament de la llengua

- I quina és la teva visió del panorama que hi ha després de les eleccions?
- Jo crec que els resultats en generals, són resultats interessant perquè no hi ha una força predominant, i això obliga a tots a negociar i això crearà una legislatura bastant moguda , tot i que previsiblement el lehendakari serà Ibarretxe perquè EHAK afavorirà que hi hagi un lehendakari abertzale, això és bastant lògic que entri dins del guió de les pròximes setmanes i llavors governarà amb minoria i haurà de pactar puntualment d'un partit o un altre. I no és un excepció també governa amb minoria Zapatero a Madrid encara que és més estable els pactes amb alguns partits, això pel que fa a la gestió de l'autonòmia, i pel que fa a que podria afavorir aquesta distribució electoral en la resolució del conflicte doncs jo ho trobo interessant que el partit socialista hagi pujat que el partit popular s'estigui auto no invitant en aquesta taula que s'estigui automarginat, que de fet no és bo que ho faci però no és vinculant no podrà posar un veto i dir "no es pot fer res al país basc sense el meu permis", perquè si estan en un taula d'acord, la sociologia que representa el PNV i la coalició més Ezquer Batua, Aralar i EHAK i després el PSE amb el bons resultats que ha obtingut i aprofitant els bons resultats que també va obtenir el Zapatero a Madrid. Jo crec que aquesta taula de "tres potes" si hi ha voluntat de caminar pel camí de la resolució del conflicte , jo crec que arribarem al final. Que el PP s'anima a participar, perfecte; que no s'anima, doncs el problema llavors serà d'ells.

- Fora de les eleccions , existeix la tradició de la premsa local o de barris?
- No tenim tant aquesta tradició, allà tenim les revistes setmanals que són també locals i tenim alguns diaris que estem coeditant nosaltres juntament amb socis locals 6 diaris locals . Es venen diariament, si els contem tots junts, uns 50.000, més que el Berria que en ven 20.000.
O sigui que nomé amb els locals venem el doble del que veniem amb el Berria i això té una conseqüència de que mils de bascos que abans no podia llegir amb euskera cada dia, ara ho tenen a les seves mans.
Aquests és el projecte que hem estat treballant aquest dos anys, però ara ve la llei de les televisions locals i tenim intenció de tenir alguna intervenció en aquest camp i procurem continua treballant d'aquesta manera i seguirem endavant.

Escampa-ho:

?

Email (no sera publicat)

Nom

Titol

Comentari
 caracters restants

Envia