Hi ha dues coses intocables, indiscutibles, en aquesta campanya i en el buidat de contingut de la minsa democràcia (aquell vell somni romput) que vivim i patim. Economia i seguretat. Absolutament inqüestionables, inalterables, immodificables. Sobta molt que s’hagi reduït la democràcia al respecte estricte de les regles del mercat lliure.

Paradoxalment sorprenent, perquè democràcia i capitalisme no és que vagin precisament de la mà en la història de la Humanitat. Assistim a una perillosa mixtura entre Adam Smith i Benito Mussolini: autoritat i mercat lliure. O millor dit: l’autoritat del mercat lliure. Contra totes dues coses, el millor de Barcelona –la seva gent- s’ha aixecat i revoltat els darrers dos segles. I sempre va bé saber d’on venim, que diria en Huertas Claveria.

Ho introdueixo així perquè sobre aquests dos temes pivoten la bateria de preguntes que els intento traslladar.. Molt particularment, sobre l’ordenament restrictiu de l’ús de l’espai públic, polèmica política de la darrera legislatura. Ordenament barroer, classista i antisocial.

Tot això ens porta al debat de les Ordenances. Cíviques per alguns. Cíniques per altres. On es penalitzen i persegueixen només determinats comportaments: per exemple, jugar a pilota a plaça. Però a Barcelona conviuen un mínim de tres espais públics: l’espai públic-oci, l’espai públic-negoci i l’espai- públic carrer, vida col·lectiva, espai de trobada, cruïlla comunitària, l’àgora comuna on neix i creix la ciutat. L’oci i el negoci en fan un ús extremadament intensiu sota les rengles i les regles del mercat lliure: 14 milions de turistes ho avalen. La botiga més gran del món, també ho certifica. En tot cas, bateria de preguntes....

Qui ha fet l’Ordenança? El Govern Municipal o les 34 portades quasi consecutives de La Vanguardia, como sosté i reconeix la regidora de CiU Maite Fandós?

Si el civisme és, segons el Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, “amor a la pàtria”, quan amor a la pàtria pensen que tenen els especuladors? Perquè aquest civisme pret-a-porter- tan particular destil·la tan classisme, tan higienisme social decimonònic i tanta flaire de ‘neteja social’? Molesta la pobresa o destorba haver de veure i conviure amb unes desigualtats socials cronificades? Estem davant el teló d’acer de Jack London?

Si el pressupost de les anomenades Ordenances per fomentar la Convivència són milions d’euros, perquè bona part es destina a hores extres policials? La pobresa es combat amb policia –estil Sarkozy, estil Guliani- o amb polítiques socials? La repressió genera escenaris de convivència o de conflictivitat i control? Només gestionem el malestar o transformem la realitat?

Si a la pàgina web de l’Ajuntament es diu que les associacions i les entitats han contribuït a articular el teixit social i fer la vida a la ciutat més rica i agradable, perquè no s’ha fet ni cas i s’ha menyspreat les 30 associacions i destacats juristes que han recorregut les Ordenances i que, precisament, treballen amb les col·lectius afectats, els més vulnerables socialment? Això és consens social?

Beure al carrer en una terrassa costa 3 euros. Beure de peu a una plaça 100 euros de multa. Van multar alguns dels 3.000 hooligans del Werder Bremen que van estar bebent cervesa hores i hores sota la distesa mirada d’una munió d’agents policials? Dels 14 milions de turistes que fan un ús intensiu de l’espai públic cada any, a quants se’ls ha aplicat l’ordenança del civisme?

Diuen que Barcelona té l’efecte crida dels radicals, l’Ajuntament evitarà la major trobada dels especuladors al Barcelona Meeting Point, els més perillosos i radicals d’Europa?

És incivisme tenir 300.000 veïns pobres? És poden eradicar els pobres sense eradicar la pobresa abans? Com ho faran? És incívic que Pablo Diez, treballador de TMB, sigui acomiadat per un 1 euro amb 10 cèntims? Parlem de tots els incivismes, doncs.

No és cívic que l’espai de circ més gran del que ha disposat la ciutat hagi estat aconseguit transitòriament pel moviment okupa a La Makabra?

L’Ajuntament és capaç de multar amb 1.500 euros de multa aquells que enganxin cartells. Ens informaran de quantes multes s’han produït en aquesta contesa electoral contra les forces polítiques que han votat l’Ordenança i l’han vulnerat? Multaran amb 750 euros totes les formacions polítiques que han repartit fulletons, bosses, pasquins, octavetes...? Feta la llei, feta la trampa?

Quan cobren els advocats que van redactar una ordenança, que entre altres absurds, multa amb 200 euros els qui pidolin o amb 500 els qui dormin al carrer? Quin res no té com pot pagar quelcom? Els esmentats advocats amb serveis retribuïts de quina manera pensen que pagaran els sense sotres, els sense papers, els sense llar, el sense res? Amb la VISA o amb la Master Card? Si és fortalesa multar una treballadora sexual amb 3.000 euros, és debilitat l’edificació il·legal de 2 plantes a El Corte Inglés de 9 Barris? Per qui fem la ciutat? Per a qui?

Aquesta va de manifestacions: “En Panxo li va dir a en Pinxo vols que et punxi amb un punxo?”

Algun dia faran alguna ordenança contra allò que més malmet avui, ara i aquí, la convivència i el respecte, contra l’incivisme dels rics, els hooligans de l’especulació, els brètols del mercat lliure? L’autoritat es demostra davant el feble o davant l’abús del fort? I per acabar i fins aquí hem arribat. Jugar a pilota pot costar 1.500 euros de multa. Fer mobbing continuat a Gràcia durant dos mesos ha costat a l’assetjador immobiliari 240 euros. Perquè a la nostra ciutat dels prodigis, es més car la infracció de jugar a plaça que el delicte de fer mobbing? Els hi sembla bé?

En aquesta ciutat aparador, ciutat espectacle, ciutat embolcall, ciutat-botiga passa allò que ja va dir Walter Benjamin: que “els rics i els pobres tenen prohibit per igual dormir al carrer”. Gràcies per fer-ho possible.