Secció: Amb veu pròpia. Lectures: 842
 Doncs, jo, de gran, no vull ser com ells, que voleu que us digui. Com ells mai, que ens capfiquen en guerres il·legals, malparides i assassines on ja han mort 68.000 persones. D’això com se’n diu exactament? Complicitat amb l’assassinat industrial pel petroli? Ells, que expulsen immigrants, drogats i sedats, com va fer Mayor Oreja amb 104 senegalesos. Ells, que indulten torturadors i excarceren terroristes d’Estat que passen per la presó cinc minuts i escaig, com va fer Mariscal de Gante. Ells, els ocupes del Poder incapaços encara de condemnar el franquisme i de fer una mínima justícia rehabilitadora, dècades desprès, amb Puig Antich, amb Grimau, amb Comorera, amb els Granados condemnats a mort per Fraga o amb els obrers del 3 de març crivellats pel Martin Villa que avui okupa Sogecable. Assassins d’uns militants de pedra picada per la llibertat que van morir, paradoxa malparida, perquè ‘ells’ siguin ara regidors en democràcia.
No fotem. Com ells no vull ser, “que estan en política per forrar-se” tal i com van dir els Palop, Zaplana i companyia. Com ells, els amics dels especuladors de Barcelona com el senyor Veiret del carrer Urgell, molt ben aconsellats per la senyora Nebrera en un muntatge esperpèntic que ha acabat en una denúncia per mobbing a càrrec de la fiscalia. Com ells que es capfiquen en política municipal per acabar dirigint el Meeting Point dels especuladors més perillosos d’Europa. El pessebre, la pasta, la tupinada. Com ells que preconitzen –encapçalats per Alberto Fernandez Diez- la violència de persecució contra els dissidents demanant que no en quedi ni un. Si jo digués cal “eradicar el PP de Barcelona” la que es muntaria. Si ho digués un okupa, escàndol prefabricat. En fi, com ells que tenen tot el dret del món a fer articles i gracietes que fan pena, però foten autèntica por. Jo –que no ho soc pas- si voldria ser okupa i que els meus fills decidissin ser-ho: voldria anar al teatre a les Naus que vau desallotjar fa quatre anys impunement i que segueix sent un buit solar. Afortunadament encara puc aprendre linux a la Quimera, seguir comprant cada setmana el pa biològic als okupes amenaçats de Can Kadena, escapar-me a Can Masdeu, veure circ a la Makabra, sopar a la Kasa de la Muntanya sentint una xerrada i manifestar-me contra el desallotjament de Can Vies, exercint també el dret a equivocar-me en l’intent de bastir comunitats amb justícia i llibertat. Fer-ho –avui, ara i aquí- és la millor vacuna que existeix a aquesta ciutat per no ser com vosaltres. Per no ser inoculats per la resignació, la submissió i l’obediència. Abans el suïcidi que ser com ells, perquè el suïcidi -només a vegades- és la millor alternativa per salvar la dignitat. Com en el present cas. Ja ho va dir Galeano: “No van aconseguir convertir-nos en ells. Havíem menjat por a l’esmorzar, por per dinar i per sopar, por; però no havien aconseguit convertir-nos en ells”. Mai, mai com ells. Com els gàngsters amb corbata que es pensen que ho saben tot i que, especialitzats en la mentida, pretenen convertir un districte que nega l’accés a 50 joves desallotjats i raonablement emprenyats en un “districte assetjat” i, al marge d’altres consideracions i reflexions necessàries, defineixen quatre ous de pintura i un petard com una batalla campal que mai va existir.
Deseducar-me d’ells és el que intento. I aprendre encara tant de la dignitat de les treballadores sexuals del Raval, de la memòria fèrtil dels represaliats d’ahir i avui, del miracle quotidià dels que malden per sobreviure exclosos del circuit de la vida digna, dels skaters que es salten els marges imposats i…, si i també i sempre, dels okupes que intenten rehabitar, reinventar i transformar la societat, començant per ells mateixos. De tots els que voleu eradicar aprenc cada dia, mentre la vostra hipocresia és la que especula, paga pel sexe camuflat com afecte, humilia els lluitadors antifeixistes, tanca diaris, esmicola l’Iraq i, aquí i allà, ens fa la vida impossible. Mai, mai com vosaltres. Mai dels mais, cavallers de Cristo Rey. Sinó tot el contrari. Ben enfront de les vostres idees: aixecant barricades de paper que tanquen el carrer. Però obren el camí.
PS. “El que cal desallotjar de Barcelona és el PP”, Lluís Llach dixit. PS2. Molt millor encara: "Per als violents, per als feixistes, per als curts d’idees, per als llargs de llengua, pels del bigoti, pels de les guerres, pels de les tortures a Guantánamo, pels que no van trobar les armes de destrucció massiva, pels que no sabien ni que existien, pels que van mentir aleshores, pels que ens menteixen ara, pels que trontollen quan no estan al poder, per a tots els que justifiquen tot amb el terrorisme... el meu menyspreu més menyspreable ". Paraula de Pilar Manjón.
» Cap comentari
De moment no hi ha cap comentari.
» Envia comentari
|
Arran de terra 
Benvinguts/des a aquesta nova etapa de Transversal Web, on després d'una època d'introspecció analitzant la viabilitat del projecte hem agafat un nou impuls. Una nova època en la que intentem ser més transversals, on volem aprofitar les sinergies entre els mitjans de comunicació graciencs i on també obrim les portes a redactors i redactores que ens voleu informar del que passa als barris de Gràcia. Amb 6 anys a l'esquena intentant fer periodisme de barri ens obrim totalment a les vostres propostes, cròniques, e idees per a fer d'aquest projecte una mica més participatiu i obert. La vostra col.laboració serà fonamental per tirar endavant un projecte nou, diferent i sense exclusions ideològiques.
