· Núria vs Mossos, qui contra què

Ara que van 1245 vols secrets de la CIA amb segrestos il·legals i complicitat governamental, caldrà afirmar –malauradament, un cop més encara- que no cal anar tan lluny. Món global i desgavells locals. Fa 15 dies –aquí i ara- s’ha segrestat il·legalment una persona. Amb complicitat governamental, ves per on, del tripartit d’esquerres. Començo pel boc gros perquè després de rellegir i repassar tota la documentació existent sobre la detenció de la Núria Pòrtulas no se m’ocorre cap altra metàfora ni cap altra precisió. I la Núria ja fa dues setmanes que està empresonada a la presó de Soto del Real, a Madrid.

Fins l’estepa castellana l’han dut –verbigratia repressiva i paradoxa autonòmica- la policia catalana que es diu democràtica, els gestors estatutaris que es diuen antisistema quan cal i la cuina de les mentides amb tots els esbiaixos demodè: okupa, anarquista, terrorista. A la garjola per equiparació. Però sense ni una sola prova ni més imputació que el que pensa i sent. La metàfora global, doncs, és pura realitat local.

La santíssima guerra preventiva anunciada: primer detenen, després ja veuran que redimonis imputem i ja cercaran les proves. Així és i així ha estat. I per ara, els Mossos només ens han dit qui és, què pensa i amb qui es solidaritza. Però ni un sol mot del que ha fet. Ni un sol fet imputable. Ni un sol delicte. Democràcia: deixalla o estafa? No tinc ni idea quina és la lògica política o policial que ordena la detenció, el tractament “antiterrorista” i l’empresonament, més enllà de l’esgotadora guerra a la dissidència, instal·lada a tots els Estats (també al català i d’esquerres), de forma barroera, trista i sinistra. Amb els mateixos usos, abusos i impunitats. La Núria diuen –al·leluia!, diem natros- és antisistema. Diguem-ho així, tant se val. Però això –quina descoberta de sopa d’all de la Divisió d’Investigació- no calia que ens ho diguessin els Mossos: ja ho sabíem, jo ho compartíem. Fet i fet, també ho era Freud: “no cal dir que una cultura que genera tan malestar no es mereix durar ni un dia més”.

També ho diu, encara pres, Mumia Abu Jamal: “hi ha qui diu que resistir-se al sistema és una bogeria, però el que és una bogeria és no fer-ho”. La Núria –ara mateix- continua segrestada injustament, impunement, per uns policies del règim adeptes, per uns responsables no aptes i per una decisió inepte. Per tot plegat, avui, també cal dirho aquí: “hi ha qui dirà que solidaritzar-se amb la Núria és una bogeria, però el que és una bogeria és no fer-ho”. Calen molts bojos per revertir-ho, és cert. Però l’Ajuntament de Sarrià de Ter ja ho ha fet. I 1.000 persones mobilitzades a Girona també. I la bona gent i “la bona fe” que es comença a activar a Barcelona. Mocions i mobilitzacions que no consta que hagin preocupat Joan Saura, malgrat si li preocupa –i molt-, que la solidaritat es mobilitzi davant la seu d’ICV a Girona a tres mesos de les eleccions. Cadascú fixa les seves prioritats i en la seva prioritat es retrata. Fet i fet, com els governs europeus que estaven més amoïnats per com sortia el seu país a l’informe del Parlament Europeu dels vols de la CIA que no pas pels gravíssims fets denunciats. Com els eficaços agents de la CIA, els brillants agents que van detenir la Núria no poden sortir-se’n impunement.

 Ells, amb número de placa, que van espectacularitzar la seva detenció; ells, que li van aplicar improcedentment la més crua i dura de les legislacions especials –l’antiterrorista-; ells que la van enviar, prevaricant i per penjar-se medalles, al pitjor dels tribunals –l’Audiència Nacional-; ells, que van reinventant falsos terrorismes allà on només hi ha solidaritat; ells, que van trucar a mitjans de comunicació personalitzadament filtrant falsedats per presentar una companya solidària com Jack l’Esbudellador. No ens ho podem permetre. Ni ens ho mereixem ni els paguem per això.

Durant massa anys ens hem acostumat a conviure amb la impunitat policial amb resignació, a saber que si són ells qui la fan mai la pagaran i a acumular paciències esperant justícia. Ara –és clar- només cal exigir la immediata llibertat de la Núria. Però quan la recuperi, caldrà exigir –per dignitat col·lectiva- que processin els agents implicats, que els expulsin i els inhabilitin. Com també diria una altra veu gironina i solidària, la del catedràtic Josep-Maria Terricabras, “els policies han de complir la llei. Quan no ho fan delinqueixen. Ells i els que els manen”. Avui i aquí, ara i des de fa 15 dies, s’està delinquint impunement. I no és pas la Núria qui delinqueix.

Delinqueixen els Mossos i els que els manen empresonant la Núria. I els seus responsables si miren a una altra banda amb complicitat estràbica. N’estem tips, farts i alterats. Si això es policia de proximitat, si us plau, que s’allunyin. Quan més lluny, millor. Perquè ja estem tips que ens detinguin veïnes i veïns –els Tres de Gràcia-, ens etzibin que són “terroristes” i després surtin absolts. Això altre si que és terrorisme. I del pitjor, per dir-ho tot: del terrorisme d’Estat. Terrorisme d’Estat amb uniforme autonòmic que segresta una veïna a terres gironines i, sense necessitat de dur-la al Guantánamo americà en vols il·legals, la duen al Guantànamo local on han capficat la Núria. On han capficat a la Núria i a tots nosaltres, quan cada matí i cada nit ens esclata l’artefacte de la seva ‘democràcia’ en comprovar que la Núria no és a casa seva ni amb la seva gent. De la seva casa okupada –si, okupada- d’on cap escamot l’hauria d’haver segrestat fa 15 dies. No a Guantànamo, sinó al Gironès. No la CIA, sinó els Mossos.

Torna aviat, Núria. Per seguir lluitant i robant-li a la nit somnis i utopies. Que és el nostre únic delicte: consumat a plena llum, reiterat a cada cantonada i reincident fa anys. Torna aviat, companya. Que t’estem esperant. Per seguir delinquint.

Escampa-ho:

?

Email (no sera publicat)

Nom

Titol

Comentari
 caracters restants

Envia