Fa molts anys vaig decidir no pagar pel software que instalava al meu ordinador. D'aleshores ençà no he pagat ni un cèntim per cap dels programes amb els que treballo diàriament (o no). I no obstant, no tinc instal.lat ni un sol programa que sigui pirata. Això és degut a la meva aposta pel software lliure, començant pel sistema operatiu (openSUSE ) i acabant per l'editor gràfic (GIMP ). Així doncs, utilitzo software que no s'ha de pagar i, per tant, no incompleixo cap llei.

Fa també molts anys, tot i que menys, vaig decidir no comprar cap CD musical. La raó és, al meu entendre, natural: no uso mai CD's. Per tant, comprar-los per després no emprar-los no té sentit. La música l'entenc com un producte en si mateix i, com la resta de productes que adquireixo, m'agrada comprovar abans si són del meu gust. Així doncs, i gràcies a Internet, me'ls descarrego al meu ordinador i en cas d'interessar-me vaig a la web de l'artista per fer-li un donatiu a canvi de la seva música. No m'interessa comprar cap mena de suport físic, jo ja tinc l'arxiu musical i el puc escoltar quan i on vulgui. Però malhauradament, els artistes (en la seva majoria) no em permeten pagar-li's a ells per la seva feina, sinó que em redirigeixen al seu comercial que m'obliga a comprar el CD i pagar-li per uns serveis que no m'ha prestat. I com que no em sembla just pagar per quelcom que no faig servir i a algú que no hi intervé no el compro. I com que la llei em permet descarregar-me música per a ús personal, tampoc incompleixo cap llei.

Això no obstant, sé que formo part d'un grup petit i que la majoria de gent no fa el que jo faig. Per tant, entenc que hi ha d'haver un petit impost que faci de contrapes a l'ús indegut de l'informació digital. Entenc que així com ja fa anys existeix un impost que grava fotocopiadores i biblioteques està bé que se'n creï un que actualitzi la legislació. No hi tinc res en contra.

Ara bé, estic en absolut desacord en qui i com es gestiona aquest impost. D'entrada, l'impost no hauria de ser pagat per l'usuari final sinó pel fabricant del mitjà que pot ser usat il.lícitament (que després òbviament ho podria repercutir en el preu final, o no). Un cop aclarit qui paga, caldria aclarir qui rep els diners. Aquests diners haurien d'anar a parar a una organització pública que revertís els beneficis en la pròpia societat. Els diners recaptats per aquest mitjà es podrien destinar a la creació de centres de desenvolupament de software, de festivals musicals, de locals d'assaig i enregistrament gratuït d'àlbums, de creació de portals internautes de descàrrega de música, en la promoció d'artistes en petits locals... En resum, a ajudar a la creació cultural dels artistes que avui dia tenen dificultats per crear i donar a conèixer la seva obra.

En definitiva, un cànon recaptat per l'Administració i repercutit en facilitats per al desenvolupament de programari i de cultura seria ben vist. Però malhauradament, un impost estatal pagat pels ciutadans i cobrat per entitats privades no ajuda a res, tan sols a l'enriquiment il.lícit de paràsits.

>> Article publicat simultàneament a desPensaments i TransversalWeb <<

Escampa-ho:

?

Email (no sera publicat)

Nom

Titol

Comentari
 caracters restants

Envia