Secció: entrevistes. Lectures: 7466
Xavi Miras és un dels fundadors i conductors del programa més veterà de Ràdio Gràcia: "Parla amb Gràcia". Va arribar a la ràdio l'any 1990 amb en Jordi Mauri com a director i s'hi ha quedat. Parlem amb ell d'aquests 18 anys de programa i els seus anhels per al futur.
 Vas néixer i vius a la Barceloneta. Com és que has acabat a Gràcia fent un programa durant 18 anys?
Va ser un fet totalment casual. Quan va començar Ràdiio Gràcia necessitava gent per omplir la graella. Els 4 companys que vàrem començar veniem de fer un curset de formació durant 1 any a l'academia MK3, i després de passar provisionalment per Ràdio Miramar fent pràctiques a l'estiu ens vam assabentar del naixement de la ràdio de Gràcia i que buscaven gent. Ens vam reunir amb en Jordi Mauri i dit i fet, vàrem poder fer realitat els nostres somnis.
El 29 de setembre feu 18 anys. Com ho celebrareu?
Farem un programa especial a l'estudi amb algún que altre convidat amic del programa, algun amic popular, però deixant també la porta oberta a entrevistes a personatges del món de la cultura i a gent anònima que vulgui venir a l'estudi a celebrar-ho amb nosaltres. A "Parla amb Gràcia" sou 4 persones fent el programa. Sou la mateixa gent que vàreu començar l'any 90?
No. Actualment queda el 50% de l'equip original: la Montse Serramià i jo mateix. La Lupe Calleja, que era tècnic, i el Ferran Sanchez van marxar per atendre altres reptes.
Sou probablement un dels programes més veterans de la ràdio catalana. Quin és el secret per estar 18 anys ininterromputs fent un programa en directe a una radio local?
Primer de tot és una cosa de tossuderia. Després afició i finalment constància. Això fa que fa que any rera any haguem aconseguit mantenir l'il.lusió i les ganes de fer el programa.
D'aqui no us treu ningú?
Es el que intentem, però no per una raó de drets adquirits. Es a dir, no volem restar aquí perquè ja hi portem molts anys sinó perquè ens agrada fer radio, ho disfrutem molt i gaudim fent gaudir. La llàstima és que no tenim la col.laboració institucional que voliem.
Parlem del vostre programa. Quina és aproximadament l'estructura del que seguiu? Improvitzeu molt o us cenyiu a una estructura estable?
El programa té vàries secciones fixes, que ens permet improvitzar una mica sobre la marxa ja que no treballemt amb un guió pròpiament dit. Cada dia fem una entrevista d'uns 15 minuts a algú relacionat amb el món del teatre, sobretot alternatiu (versus, tantarantana, becket, teatreneu, villarroel). Tenim un espai "Porqué no te callas?" que es dedica a analitzar frases que creiem inconvenients dites per personatges mes o menys coneguts. També un consultori de "Galinda la linda", sentimental o no... ella és capaç de donar respostes a tot. I "Subversions originals", que recordem cançons conegudes però en versions desconegudes. Per exemple, una de les millors és el "La la la" cantat per Serrat, però en catala, castellà, angles, frances i portugués.
D'aquests 18 anys quina experiència més gratificant és la que recordes?
Recordo molt una anècdota de fa uns anys. Hi havia una oient que ens escoltava sovint i un dia ens va trucar per demanar-nos ajuda. Ella era professora i tenia un fill autista disiminuït psíquic. El seu fill usava uns tocadiscos de Fisher Price per a comunicar-se i ens va demanar ajuda perquè se li havia trencat l'aparell i, per tant, el seu fill no sabia comunicar-se amb el món, agreujant la seva situació i provocant una agrressivitat amb els integrants de la familia. Necessitava un nou tocadiscos però ja no es fabricaven i per més que havia buscant no n'havia trobat cap. Des del programa vam intentar contactar amb gent i llançar per les ones una crida d'auxili.
La següent setmana ens va trucar plorant. Però aquest cop plorant d'alegria perquè havia aconseguit trobar no un, sinó molts tocadiscos que estaven en ludoteques i el seu fill, per tant, havia tornat a poder-se comunicar.
Va ser un d'aquells dies que et sents realitzat, i fins i tot avui dia al recordar-ho se'm posa la pell de gallina.
Heu obert recentment pàgina web i us hem vist fer el salt multimèdia també. Ens mostrareu sovint les coses que feu a l'estudi?
Això ha estat una petita llicència després de 687 programes, més que un culebró de TV3. En principi no es repetirà de forma regular, tot i que aprofitarem les noves tecnologies per mostrar una mica més com fem el programa.
Les heu vist de tots colors a Ràdio Gràcia. Heu conegut tots els directors i molts altres programes. Amb quins d'ells heu establert alguna relació especial?
Potser per proximitat horària hem tingut més relació amb la gent que feia un programa de cinema just abans de nosaltres anomenat "Somnis de Hollywood" que va durar bastants anys però arran d'un canvi en l'emisora (al incorporar-se Scanner FM i eliminar els programes de cap de setmana) va desaparèixer de la graella. També vam tenir contacte amb "Menú de clàssica", que portava en Pep Gorgori, arribant a fer un programa conjunt de quatre hores anomenat "Parla amb clàssica".
Quin creus que hauria de ser l'enfoc de Ràdio Gràcia?
Ràdio Gràcia ha d'apostar per ser una eina de comunicació del barri i actualment sembla que funciona per inèrcia. A nivell de mitjans tecnics una senyal de modernitat i universalitat fóra poder emetre per Internet amb una programació coberta 100% per programes autòctons graciencs i no haver de connectar amb COM Ràdio, ja que així es perd identitat.
No noteu el suport desitjat des del Districte?
Trobo a faltar això, i com que els fets es demostren caminant haurien de donar-nos més facilitats i poder fer ràdio, ja que hi ha bons programes. Si quan va començar la ràdio hi havia entusiasme per fer coses diferets ara s'ha perdut, no hi ha frescor. Hi ha programes que hi participen entitats però hi ha una manca de continguts que caldria omplir. S'hauria de potenciar l'accés a la Ràdio per part dels graciencs, hi ha gent que té ganes de fer coses, que ve d'altres llocs i que volen fer coses i que al Districte no semblen receptius. Hi ha hores buides que es podrien oplir amb aquesta gent i fer la programació autoctona.
Dues darreres preguntes: Carta als reis... què els hi demaneu per l'any que ve? I com veus Gràcia d'aquí 20 anys?
Tenim una demanda constant: dedicació e interès del Districte i antena nova que no ens faci dependre del temps (massa calor o pluja/humitat ens fa cancelar el programa). I com no, una web pròpia de la ràdio i poder emetre per Internet en directe.
Respecte a Gràcia, a mi m'agradaria que es mantingués la vida de barri, aquell caliu de poble que ha tingut rempre. Aquella escena típica de la gent que viu als baixos delsc arrers que treuen la cadira i la taula i xerren, juguen al parchis o el que sigui. Que dins la modernitat o fashionisme que tenim s'aconsegueixi mantenir aquest caliu, ja que en cas contrari perdriem la identitat del barri. + info
» 1 Comentari
1Comentari
el dilluns, 16 juny de 2008 a les 23:19
Em sembla molt bé comptar amb una entrevista a algú que té una perspectiva molt acurada de la història de la ràdio de gràcia. Felicitats!! Com diria Laporta: Que n'aprenguin!!
» Envia comentari
|
Benvinguts/des a aquesta nova etapa de Transversal Web, on després d'una època d'introspecció analitzant la viabilitat del projecte hem agafat un nou impuls. Una nova època en la que intentem ser més transversals, on volem aprofitar les sinergies entre els mitjans de comunicació graciencs i on també obrim les portes a redactors i redactores que ens voleu informar del que passa als barris de Gràcia. Amb 6 anys a l'esquena intentant fer periodisme de barri ens obrim totalment a les vostres propostes, cròniques, e idees per a fer d'aquest projecte una mica més participatiu i obert. La vostra col.laboració serà fonamental per tirar endavant un projecte nou, diferent i sense exclusions ideològiques.
